Els vestigis més propers a Planoles són les mines d’Estremera, al collet de les Barraques, així que la ruta proposada uneix aquests dos punts, i segueix les marques de GR-11.
- Punt de partida: plaça de l’ajuntament de Planoles
- Distància: 4,4 km
- Desnivell ascendent : 749 m
- Desnivell descendent : 749 m
- Temps estimat: 4,5 hores
- Tipus d’itinerari: linial
- Senyalització: marques blanques i vermelles (GR-11)
- Es passa per algun espai natural protegit? Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser
El patrimoni miner forma part de la memòria històrica de la comarca; és un testimoni del desenvolupament tècnic i industrial d’èpoques passades indispensable per a entendre la realitat present del nostre territori. Els anys d’explotació minera van marcar el territori i la vida social dels habitants i van deixar un patrimoni que es pot conèixer amb els itineraris de la Ruta de les Mines. Aquests itineraris ens proposen descobrir a peu els diferents vestigis miners de la vall, que són nombrosos i força desconeguts. Descarregueu-vos aquí el fulletó genèric de la Ruta de les Mines (Pàgina 1 i Pàgina 2)
Clicant el mapa trobareu tota la resta d’informació necessària per a fer la ruta, descripció, track de GPS, etc.
Des del centre de Planoles s’agafa aquest sender senyalitzat amb pintura blanca i vermella, i que va en direcció al collet de les Barraques i Núria. S’observa, primer, bosc de pi roig i a mesura que es va ascendint és substituït pel pi negre. Es passa pel costat del refugi del Corral Blanc i es segueix fins a arribar al Collet de les Barraques. Al collet, sota la pista, es troben les mines a cel obert del grup Víctor, Lídia i San Francisco, juntament amb restes de barraques minaires, i un cartell explicatiu ens en fa cinc cèntims.
El grup de mines que ens trobem al collet de les Barraques s’anomenen, d’oest a est, Víctor, Lídia i San Francisco. Es van explotar des de principis del segle XX, fins a la primera meitat dels anys 20. S’hi extreia calcopirita (sulfur de ferro i de coure), i pirita (sulfur de ferro), quars, i en menor quantitat arsenopirita (sulfur d’arseni), i estibina (sulfur d’antimoni). Són excavacions a cel obert, fetes a pic i pala, que s’obrien des del collet de les Barraques vers el vessant meridional de la serra d’Estremera. Encara s’observa les restes de terreres, on s’apilava el material extret, i a prop, les restes de les barraques, les quals probablement van donar nom al collet, i que s’usaven per a emmagatzemar les eines. El material era apilat a peu de les excavacions, i després es carregava la mena metàl·lica a llom de mules, les quals eren el mitjà de transport fins a la carretera de Ribes.
Es pot retornar a Planoles pel mateix camí.